carta mestra

Avui ha arribat aquesta carta:

Si Volem, volem

M’assec en silenci i espero que es tanquin els llums. Reconec que he arribat fins aquí carregant  una motxilla molt plena. Em pesa. Hi duc sentiments molt antics i preuats, records que s'activen amb la lectura del programa de mà: alliberament,  lluita, paraula. També hi duc un present ple de nafres.

Una veu càlida i plena inicia el vol - jo la conec aquesta veu, m'arriba al cor - i la remor d'unes passes va prenent el ritme d'un batec. Grandola! La llum al final de la foscor. Sense pensar, desplego les ales. Imperceptiblement.

I a poc a poc se'ns fan presents totes les lluites, les d'avui i les de sempre. No son lluites petites, aïllades una de l'altre. La màgia de l'espectacle, la veritat de les paraules, les enllaça i en fa una de sola, gran com un sol que s'alça agombolat per les veus i la música. 

Lali Barenys, Namina i Carles Bertran han sabut crear un espai teatral on la senzillesa i la rotunditat fan que sigui possible la trobada entre autors molt diferents sense que res grinyoli, sense que es perdi en cap moment aquesta flaire de veritat, aquest to de conversa entre companys. Paraules precises, dures quan cal, imprescindibles, però sempre serenes.

De Shakespeare a Salvat Papasseit, de Fabrizió d'Andrè a Silvia Plath, de l'Enric Casassas a una desconeguda Rodoreda, poemes i cançons són allà amb una funció precisa: obrir presons, saltar barreres, internes i externes, i fer-ne camins. 

I en mig de tots ells trobem un nou tresor, els poemes de Lali Barenys que quan no troba el poema que vol, se'l inventa i l'afegeix a la trena, com un fil més, i en aquest gest ens descobreix que aquesta gran actriu i directora de teatre és, a més a més, una escriptora que té moltes coses per dir i que les diu amb una imaginació i un ritme poètic propi, que esperem segueixi conreant dins i fora del teatre.

Amb la sensibilitat de Carles Beltran, compositor, arranjador i intèrpret de la música, i l’extraordinària veu i el gest dolç de Namina, l'espectacle s'arrodoneix i arriba a moments de gran bellesa quan les tres veus es fonen en un aliatge de llums i metalls, de ràbia i tendresa.

És un espectacle que et cura les ferides i et dona nous ànims, sentiments guiats per la raó. Perquè tenim raons i tenim raó.

 Seguiré volant, seguiré lluitant i prometo ser, per sempre més, assertiva i resilient.

Araceli Vilarrasa

Araceli Vilarrassa Cunillé (mestra de personetes i mestra de mestres i persona de teatre, a estones dobladora, i filla de l' actriu Teresa Cunillé, mestra dEGB de la Lali, mestra de vida )

Gràcies gràcies , ens commou commoure,  i saber que VOLEU amb nosaltres.

Volem és de tots (i teu més)